Contacto

És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina

September 8th, 2008 por eunice szpillman

ecasasses.jpg

De vegades et preguntes per a qui escrius, i sense cap dubte et respons que escrius per a tu, i que escrius per a Ells. Però sovint diuen que no t’hi reconeixen. Que sones brusca i categòrica. Que se’ls fa estrany que els parlis en una altra llengua. Que en realitat no els parles a Ells. Et justifiques dient que aquesta és la manera d’arribar a més gent, i et sorprens quan t’adones que no escrivies per a Ells, que tractaves que les teves paraules viatgessin Més Enllà. Llavors et recorden quan imitaves a Calders en aquells contes que no deixaves d’escriure per a entretenir als nens, per a entretenir als grans. I et recorden, també, quan besaves a Martí i Pol per primera vegada i li preguntaves si es moriria aviat tot mirant-lo amb els ulls desbordats de llàgrimes mentre ell t’acaronava els cabells. I com l’escena es repetia cada cop que coincidíeu. Pobre Miquel. A mi, però, em semblava la pregunta lògica.

Descobreixes que no ets l’única persona que sent la necessitat de compartir la bellesa de la Nina de Porcellana perquè just quan et disposes a fer una traducció express per a que arribi a oïdes de Més Enllà, trobes que algú ja ho ha fet per a tu. Però la llegeixes i no és la teva Nina de Porcellana, és la Muñeca de Porcelana, i res sona com hauria de sonar, i l’encís de Sisa s’esfuma amb el diccionari, i la melodia no la sosté mai més. I veus que els 34 sinònims de La Violació d’ Albert Pla son inexplicables, intraduïbles, perquè la vulnerabilitat que desprèn el quadre del bosc i el ‘no em pegueu’ es converteixen en batzacs, i per què no, en violació. I com els crits seductors de Casasses o els discursos afrancesats de Pascal Comelade es converteixen en una trompeta malsonant entre totes les joguines antigues al canviar-ne la seva denominació d’origen.

És quan tractes d’explicar que és quan dorms que hi veus clar, quan t’adones que fa tant de temps que no escrius en la llengua del teu son, que et sents maldestre i inexpert, i que has de consultar el diccionari per a saber si això-o-allò s’escrivia amb be o amb be baixa: que has perdut la tècnica però saps el què vols dir. I el que vull dir és que malgrat que m’envaeix un xic la tristesa, un petit reducte de satisfacció dins meu s’activa quan m’adono que hi ha coses que, a pesar dels esforços posats en edicions Més Enllà, mai seran el que són per a mi o per a Ells, i que potser és això el que els fa especials.

…Petits, grans tresors.

6 razones por las que hay que mejorar un servidor de banners

August 21st, 2008 por eunice szpillman

publicobanner.jpg

1. www.publico.es – “El Viaje de tu Vida”

lvbanner.jpg

2. www.lavanguardia.es – Vuelos desde 40€ en eDreams.

elperiodicobanner3.jpg

3. www.elperiodico.com – Viajes Iberia, Super Ofertas para todo el verano: Canarias 321€

elpaisbanner.jpg

4. www.elpais.es – Canal Viajero / Viatges Marsans / Canal Viajero

elmundobanner2.jpg

5. www.elmundo.es – Guía de viajes Campsa x3 / Calcular seguros de Coche / Comparativa de Seguros / Seguros Mutua Madrileña

larazon.jpg

6. www.larazon.es – Clasificados (Vacaciones y contactos -avioncito incluido-)

The Write Less, Do More.

August 20th, 2008 por eunice szpillman

urigeller3.jpg

Una de las cosas que tiene trabajar rodeada de técnicos es que terminas sin poder evitar meter las narices donde huele bien, y terminas abriendo códigos y adquiriendo ciertas manías en un terreno en el que no deberías moverte.  Por mi perfil estoy obligada a que mi trabajo sea bonito y ordenado, y si algo me fastidia es que por dentro sea un puto lío, el caos absoluto. Que el código sea feo por eso de es-que-no-se-ve no está justificado de ninguna manera y en cierto modo es como pasar la escoba alrededor del sofá, o quitar el polvo sin sacar los libros de la estantería. Es feo.

The Write Less, Do More, no es ninguna proclama activista ni nada así. Es el slogan de JQuery. Una librería JavaScript de mil amores que muchos de vosotros ya conoceréis, y a muchos otros no os interesará en absoluto. Por lo que comentabamos antes de la nariz y el buen olor, el otro día me encontraba cotilleando sobre una de sus funcionalidades: UI/DIALOG, una funcioncita de una sola línea que te permite crear una ventana y otra y otra, con bellas cualidades como el hecho de que son draggables y resizeables (si me escuchara mi madre, me pegaría una colleja).

El caso es que me quedé alucinada con una de sus instrucciones: dialog( ”destroy” ) y pensé, que era de lo más gracioso que había leído dentro de un código. Unos tipos que me dicen que escriba menos y que haga más y luego me fuerzan a destruír El Diálogo. Y a pesar de que no creo que sea un chiste ni una metáfora intencionada de nada, me hizo muchísima ilusión su sola existencia, y por un momento sentí una pequeña conexión, una sinápsis minúscula, con el programador de la librería. Como cuando encuentras un comentario olvidado en una hoja de estilos o en cualquier página html /* Mañana seguir desde aquí */ o /* Esta fuente debería ser más grande */ un “te entiendo perfectamente, yo también he llegado aquí” te recorre la cabeza.

Hoy encuentro en  Webmonkey un post sobre el humor en el código fuente, y el que será sin duda “El link del mes” en el universo EU! (o sea, el mío). Se trata de un foro de Reddit.com llamado “What’s the funniest code you’ve ever read” es decir: Cuál es el código fuente más gracioso que jamás hayas leído. En él se pueden encontrar cosas tan graciosas como la definición de un integer como “int eresting;” o maravillas como “#define flase true #define treu false ” o mi favorita: “is( URI::Geller->“. Así da gusto, oigan.

En imágenes

Qué se cuece en las entrañas de popcorn.

SISTEMAS DE INTERPRETACIÓN DEL MUNDO
Victor Nubla




Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Puedes copiarla bajo sus términos, que incluyen el enlace a la página donde aparezca el texto copiado. Si no puedes enlazar, pon el URL del sitio: http://popcorn.euniceproductions.com

Spin Offs

O en qué otros sitios aparezco.